Una tarda d'estiu, l'Abril i la seva àvia van sortir a passejar. Amb brillantor als ulls, la nena feia preguntes i l'àvia li responia amb tota la saviesa i tendresa del món. Tot d'una, entre interrogants i somriures, l'Abril va confessar que li agradaria canviar-se el nom. "Ah sí?", es va sorprendre l'àvia. Ara era ella qui l'interrogava: "I doncs, com t'agradaria dir-te?". "Lila", va etzibar. "Doncs jo volia dir-me Lluna".
Així neix Lila Lluna, de la combinació d'innocència i saviesa, d'interrogants i somriures. Lila Lluna és un espai envoltat de tendresa, colors i un punt de misteri. El misteri de la vida que cada dia se'ns regala. Us invitem a entrar-hi. Hi trobareu el regal idoni per als fills i néts que donen sentit a la vostra vida. Els qui veieu cada dia i també els qui encara no heu vist però sentiu ben vostres.
 |
| L'Abril i la seva àvia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada